Què és la Tècnica Alexander?

A causa de l'estrés, les presses i la força de l'hàbit, creem tensions que interfereixen en els nostres mecanismes naturals. La Tècnica Alexander ens ensenya a distingir entre tensions necessàries i innecessàries i ens dóna les eines per prevenir tensions que impedeixin un ús de nosaltres mateixos fàcil i efectiu.
La Tècnica Alexander s'aplica a qualsevol activitat: escriure davant un ordinador, fer servir la veu per parlar o cantar, en l'aprenentatge d'un esport (equitació, natació, golf...) o d'un instrument musical, en les feines de casa, a la feina, durant l'embaràs, en recuperació de lesions.... Postura natural i equilibri es converteixen en forma de vida.

Què pot aportar?

- Reduïr tensions i estrés en les activitats diàries.
- Millorar la capacitat d'actuació a l'escenari de músics, actors i ballarins.
- Prevenir lesions i fatiga.
- Adquirir un moviment més eficient, lleuger i fàcil.
- Ajudar a minvar dolors crònics.
- Millorar la postura i la coordinació.
- Percebre i tenir més consciència del propi cos.
- Millorar l'atenció.
- Adquirir presència davant el públic.

Qui s'en pot beneficiar?

Qualsevol persona que vulgui establir una millor relació amb el seu cos.

 

Durant el dia, la nostra manera de moure'ns i d'“usar-nos”, ens porten a crear de manera inconscient tensions innecessàries que interfereixen en els nostres mecanismes posturals naturals.

Aquests mecanismes posturals els podem observar en la manera fàcil i lliure en que es mouen els nens/es de 4/5 anys. Veiem com s'asseuen amb l'esquena esvelta i allargada, com s'ajupen i s'aixequen amb lleugeresa una i altra vegada, sense cansar-se.

La majoria de les persones, hem utilitzat aquests mecanismes posturals en la infància de manera natural, però amb el pas dels anys es van acumulant tensions, que després, es poden convertir en hàbits. Molt sovint, aquestes tensions acaben substituint els mecanismes posturals, fent que el simple fet d'estar assegut o d'empeus, es converteixi en un gran esforç.

Observem la manera fácil i lliure
en que es mouen els nens.

Si veiem Victoria dels Àngels cantant, Martina Higgins jugant a tennis o Fred Astaire ballant, ¿què veiem que tinguin en comú?
Sembla que el que fan sigui molt fàcil.

Quan utilitzem el cos de la manera com està dissenyat, sense tensions que interfereixin en ell, aquest es mou amb facilitat i eficàcia.

La tècnica Alexander ensenya a reaprendre els mecanismes posturals naturals que ja utilitzàvem en la infantesa, a deixar anar les tensions que no són necessàries i que utilitzem en el dia a dia i a recobrar un ús corporal i mental més lliure i efectiu.

Si volgués definir la tècnica Alexander, potser seria més fàcil començar diferenciant-la del que no és:

No és una tècnica de relaxació (s'aprèn a utilitzar el to muscular adequat i necessari per a l'activitat que un està fent, trobant el punt mig entre massa tensió i massa relaxació), tampoc és una teràpia (la persona que rep una sessió, no hauria d'estar passivament esperant ser “curada”, si no que aprèn de manera activa a canviar els seus hàbits, a ser més conscient del seu propi cos, a prendre responsabilitat de si mateixa) ni tampoc és una sèrie d'exercicis (la persona practica el nou “ús” après a la sessió, durant les seves activitats quotidianes, per exemple caminant pel carrer, a la feina, mentre fa esport...).

Per tant la tècnica Alexander es pot definir com un mètode de reeducació de la postura, el moviment, la veu, la respiració i la coordinació del cos en relació amb la ment.

La Marisa , metgesa odontòloga, va venir a la consulta per que patia dolors d'esquena. El seu treball com a dentista i el fet d'haver de conduir cotxe durant llarga part del dia, la deixaven extenuada i amb l'esquena adolorida. En les sessions vam estar estudiant els moviments que feia diàriament. Quan estava treballant com a dentista, s'havia d'inclinar cap a on estaven estirats els pacients i girar-se per a poder veure'ls la boca.

La Marisa utilitzava molta més tensió de la necessària per a fer aquest moviment, encongint els músculs i corbant la columna vertebral cap a davant i cap avall, dificultant d'aquesta manera el moviment i la respiració. Vam veure que al conduir el cotxe i fent activitats com escriure, caminar, ajupir-se per a rentar-se les mans, etc..., feia un mal “ús” de tota ella i d'aquesta manera provocava el que després es traduïa en dolors i malestar.

Durant les sessions següents vam estar treballant en aquests aspectes. La Marisa anava prenent consciència de quan estava fent més tensió de la necessària, aprenent a percebre més el seu cos, a deixar anar tensions, a canviar els seus hàbits de moviment i el que era més important, a aplicar-ho a les activitats quotidianes. Havia pres responsabilitat del que ella feia amb si mateixa.

Progressivament la Marisa va anar notant alleugeriment, fins oblidar-se dels seus dolors d'esquena i sentint-se més descansada al final de la jornada.

 
Naturalment, no tots els casos són com els de la Marisa. Hi ha persones a qui els costa més el fet d'optar per parar i revisar la manera d'”usar-se”. Cada persona és diferent. El que és segur, és que la tècnica Alexander, es pot aprendre i aplicar a qualsevol edat i en qualsevol circumstància.

Mentre estàs llegint aquest llibre, ara mateix, pots observar-te a tu mateix/a. ¿Com estàs usant el teu cos mentre llegeixes aquest article?... ¿estàs potser assegut/da amb les cames i esquena encongits... notes tensió en el teu coll... tens les espatlles tibades cap amunt per a aguantar el pes del llibre... o, al contrari, notes la teva esquena allargada i descansada, el teu coll distès i la respiració pausada?
Si no és aquest últim cas, estàs realitzant un conjunt de tensions innecessàries. Estàs utilitzant el teu cos d'una manera en que no està dissenyat.

A continuació explicaré l'únic procediment en l'aprenentatge de la tècnica Alexander, que pot semblar-se a un exercici:

la POSICIÓ SEMISUPINA.
Es tracta d'una pràctica molt útil per a estimular els canvis que amb la tècnica Alexander tractem d'obtenir i amb la qual es pot afirmar que surt gratis i aporta molts beneficis.

Estira't d'esquena a terra sobre una superfície ferma (el terra amb una catifa o tovallola), amb els genolls doblegats i els peus recolzats a terra. La distància entre els peus ha de ser aproximadament la mateixa distància que entre les espatlles, suficient com per a que les cames es sostinguin amb el mínim esforç. Els genolls no han caure cap als costats ni ajuntar-se, si no que apuntaran cap al sostre. Col·loca uns llibres sota el cap. Aquests no han d'estar en contacte amb el clatell. L'altura de la pila de llibres varia d'una persona a una altra. Si la pila és massa alta, la barbeta exercirà una pressió incòmoda sobre el coll, si és massa baixa, el cap tendirà a caure cap a endarrere.
L'altura òptima és entre aquests dos punts.

Pren-te 20 minuts de temps i deixa caure el pes cap a terra. Sense forçar i permetent que el cos es deixi dur per la força de la gravetat.
Practica-ho una o dues vegades al dia.

Des del punt de vista de la tècnica Alexander, quan un utilitza un hàbit de moviment, no observem només l'aspecte físic, sinó també el mental. Sovint es considera, erròniament, que quan un fa un moviment, són només els músculs els que estan treballant, quan en realitat aquests músculs treballen perquè hi ha una ment que els activa. El cos i la ment treballen conjuntament.

La tècnica Alexander és un mètode de reeducació del cos en relació a la ment.

La Lara , estudiant de cant, va arribar a la consulta perquè, encara que tenia una veu preciosa, es quedava afònica quan cantava notes molt agudes.

Durant la primera sessió, la Lara va cantar. Vam estar observant quin “ús” feia ella amb el seu cos quan intentava cantar una de les notes agudes que tant li costaven. Vam observar que just abans de cantar la nota aguda, tensava el coll, tirava el cap endarrere i encongia les espatlles cap amunt. La pròpia tensió que feia per a preparar la nota, interferia en el bon funcionament de la seva veu. La Lara no n'havia sigut conscient fins aquell moment.

A partir de llavors, en les sessions i mentre practicava a casa, va seguir auto-observant-se, canviant l'hàbit de tensar per l'hàbit de no fer tensions innecessàries, a deixar treballar la veu tal com està dissenyada per a funcionar de manera natural.

La Lara va aconseguir no perdre la veu al cantar notes agudes, essent capaç de mantenir la seva bonica veu en tots els registres i al mateix temps millorar altres aspectes com la seguretat en si mateixa, la respiració i una millor comprensió de la prevenció de lesions.

En l'exemple de la Lara podem observar la relació del cos amb la ment. En el seu cas, les notes agudes, resultaven ser un estímul davant el qual reaccionava amb un patró mental de tensió muscular excessiva, que a la pràctica, es convertia en tensió perjudicial per al funcionament de la seva veu. La Lara va aprendre a canviar la seva activitat muscular, però sobretot, va canviar el seu patró de reacció davant de l'estímul.

 
Sir Charles Sherrington, Premi Nobel de Medicina i Fisiologia (1975), deia en el seu discurs sobre la tècnica Alexander:
F.M. Alexander ha aportat un gran servei en el camp de la Medicina , cada acte és tractat com quelcom que involucra la totalitat de l'individu. La totalitat psicofísica de l'home.

 

Els motius pels quals hi ha persones que vénen a aprendre la tècnica Alexander, són de tres tipus:

1. persones que per la seva professió (músics, cantants, ballarins, actors, periodistes, conferenciants) són conscients de la necessitat d'un bon “ús” psico-corporal.
2. persones que volen millorar la qualitat dels moviments que fan en el dia a dia, per a sentir-se millor o com a prevenció.
3. persones que sofreixen dolors d'esquena, dolors d'altre tipus o que estan recuperant-se de lesions.

 

 

Observa l'ascensió contínua
de la flor a la tija i aprèn
alegrement d'ella
a desembolupar i desplegar
el que conté el cor.

Friedrich Rückert